La visita de ma mare i ma germana, part II

Bonjour!! Ja porto dos dies a Montréal i han succeït tantes coses que em sembla que ha estat una setmana. A més tot ha succeït tan ràpid, que crec que encara no m'he fet a la idea de què realment sóc aquí. Com que us vull explicar tot el què he fet durant aquests dos dies us he d'avisar que aquest serà un post llarg, avorrit i pesat, però després d'aquest intentaré escriure poc i molt sovint, i no a l'inrevés.

Divendres 11 de Gener

Ens llevem a les 4:30, tanquem la maleta, ens plantem a l'aeroport a les 5:40, facturo, primer cafè del dia amb en Triki, la Núria, la mama, la iaia i la tieta :) Ens acomiadem just abans dels detectors de metalls... fins d'aquí a quatre mesos... sniifffff :´(

Arribem a London Heathrow terminal 1, agafem bus per a terminal 3, anem a Wireless Hotspot i ens connectem durant una hora. Envio mail a Professor Vangheluwe i escric post al blog. Anem a l'Starbucks, compro el segon cafè per a mi i unes galetes pel Triki. Llegeixo fins a l'hora d'embarcar.

L'avió d'Air Canada és una merda: és vell, les cadires estan trencades i no hi ha pantalla per cada seient. Anem mig buits, ens toca finestra dreta, assec a en Triki a la meva esquerra i el cordo. Ens posen "The nanny diaries" i "Jerry Maguire", però jo em passo el viatge llegint, escoltan l'iPod i sobant. L'hostessa es fa amiga de'n Triki, li regala unes galetes a mig vol perquè s'està portant molt bé.



Arribem a Montréal a les 16:30 locals, plou i és fosc. Estem a 5 graus, gloria pura! La maleta triga a sortir, mentre espero em fixo en cóm vesteix la gent: sandàlies, samarretes de màniga curta, bermudes... es pensen que han vingut al Carib?? Agafo taxi fins a casa, em claven 43$ (més propina, què pesats amb el coi de propines joer!!). Moment depriment en arribar al meu carrer: sense llum, sense gent, amb pluja, sense paraigua... pujant 27 kilos a un segon pis d'una escala exterior.

Els companys m'esperen a casa: Jess la canadenca i Samuel l'austríac. Super macos els dos, especialment en Samuel, que s'ofereix a acompanyar-me de passeig al dia següent. Xerrem una estona al menjador, desfaig la maleta, instal·lo la Barcelona en miniatura i la resta d'artefactes a l'escriptori. Veiem la tele una estona, piro a sobar quan en Samuel marxa de festa, em fa prometre que la nit següent l'acompanyaré.

Dissabte 12 de gener

Dormo moltes hores i m'aixeco descansada. En Samuel em "convida" a esmorzar. Sortim a passejar, ben abrigats tot i que fa un temps excepcional per a Montréal al gener: tan sols 5º. Caminem fins al campus de la universitat McGill: 20 minuts des de casa, passant pel parc Jeanne-Mance, el gimnàs, l'estadi de rugby, el ghetto de McGill...

Continuem caminant en direcció al riu, passem pel downtown on estan la gent i les botigues, seguim fins a la vella Montréal, fins al port i el mercat de Bonsecours. Comencem a pujar, parem a dinar al lloc més cutre de Chinatown. En Samuel i jo ens anem coneixent, em parla de la seva xicota, de la seva ciutat natal, de Viena (on està estudiant arquitectura), m'explica que és monitor d'esquí i snowboard...

En Samuel va al museu d'art contemporani amb uns amics mentre jo vaig de compres. Camino fins a Ste-Catherine, el carrer més comercial. Fotografio el restaurant Le Parchemin (em porta molt bons records) i entro al centre Eaton, 5 plantes de botigues que no te les acabes.



Compro un abric Columbia que és la bomba i unes botes d'exploració antàrtica, tot plegat per només 135€! Em disposo a tornar a casa. En sortir d'Eaton em trobo amb Nickel's, també el fotografio (també em porta molt bons records).



Inevitablement acabo a HMV, senyor que algú em lligui les mans, aquí tindré problemes! M'enduc el DVD Look alive d' Incubus i el pack complert de la sèrie Firefly (és que era una ganga, ho havia de fer!). Desfaig el camí fins a casa, allà hi ha la Jess, parlem una bona estona al menjador fins que decideix que ens farà el sopar, i l'acompanyo a comprar.

El carrer paral·lel al nostre és St-Laurent, possiblement el més guai de tot Montréal; la Jess em fa una ràpida introducció a tots els seus locals: restaurants d'arreu del món (hindús, tibetans, japonesos, xinesos, àrabs, italians, i un llarg etc.), botigues de menjar, de roba i de música, cafeteries, fleques, dépanneurs (súpers 24h)... Resulta que la tia és una amant del vi, i compra una bona ampolla de vi blanc pel sopar.

En Samuel arriba a casa just a temps per a sopar tots plegats. Prenem uns Baileys, sopem espagueti amb crema de llet, gambes i peix, i ens polim l'ampolla de vi. Parlem de tantes coses que ja ni me'n recordo (a més perquè el vi m'havia pujat ja). En Samuel i jo ens posem a veure una peli d'animació japonesa que a la Jess li encanta: Tekkonkinkreet. No ens adormim de miracle, és espesa i infumable. Quan acaba la peli vull anar a sobar però en Samuel em recorda que li vaig prometre que l'acompanyaria a una festa del MBA de McGill.

Vaia rasca neng, caminem 15 minuts fins al Benelux. A petar de gent, festa d'estudiants d'intercanvi, n'hi ha de totes les nacionalitats possibles, però jo sóc l'única espanyola (val, digueu-li catalana si us agrada més). La que més m'impressiona és Monica, una noia de Nova Zelanda... brutaaaaaal!! En Samuel m'arrossega a un altre club, juntament amb un indi, una australiana, una canadenca i un holandès; per a què us imagineu el nivell del local, posaven Britney Spears. A les 3 tanquen a tot arreu, així que marxem cap a casa... quina rascaaaaaaa! En entrar a la meva habitació em trobo la Mina, la gata que li està cuidant la Jess a una amiga de Boston, sobre el meu llit. La xuxo durant 10 minuts, li faig fotos amb en Triki i a clapar.

Diumenge 13 de gener

La Jess ens ha convidat a unir-nos a ella i una amiga seva per a fer un brunch (breakfast-lunch), sortim de casa a les 10:20. La Jess ens torna a fer la guia de locals de St-Laurent en direcció nord. Ens porta a una botiga de bagels molt popular, i tot seguit a Toi, moi et café. Demanem un barrenyo de cafè amb llet mentre esperem la seva amiga (almenys hi havia 250ml mínim).

Arriba la Marina i demanem l'esmorzar. Per a mi un Parisiène: dos ous passats per aigua, fruita, baguette... i més coses. En acabar, en Samuel i jo anem al super i comprem menjar, tot molt sa; decidim que cadascú cuinarà una nit a la setmana per a tots, em toca començar aquest dimarts i crec que faré truita de patates.

En tornar a casa posem Jack Johnson al menjador, li robem wifi a la veïna de baix fins que ens instal·lin els nostre propi, escrivim mails i blogs i skypegem. Em faig un programa per a dur un control de les meves despeses. Truco al Professor Vangheluwe, quedem dilluns a les 10:30 al seu despatx, i m'explicarà tot l'embull.

En Samuel i jo veiem Mystic river, què xunga! Ens tornem a posar en mode antisocial als nostres respectius PCs, i així acaba el cap de setmana... Fins la propera!

Més fotos aquí.