El arce de Pchi

Tot i que em decep veure que l'interès pel meu blog ha caigut pels terres, seguiré relatant les meves aventures pels meus dos o tres fans més acèrrims. Abans de tot, però, trobo necessari desvetllar el misteri que vaig plantejar al meu darrer post, i no tenir-vos mossegant-vos les ungles fins al final del present. No, no vaig a Las Vegas!! Vaig a un lloc molt menys glamurós... d'aquí a unes poques hores estaré volant en direcció a... MÈXIC!! El meu ex-company de pis, en Samuel, i jo farem la Barranca del Cobre en tren! Sortirem de Chihuahua el dia 21 en direcció a Los Mochis, molt a prop de l'oceà Pacífic. Des d'allà baixarem bordejant la costa fins a Puerto Vallarta, passant per Culiacán i Mazatlán, i finalment acabarem el nostre viatge a Guadalajara, d'on surt el meu avió de tornada a Montréal el dia 29. I tot plegat ho fem amb molt poc pressupost i amb molt d'esperit aventurer... un viatge de motxilla com el que sempre havia volgut fer! Estic super emoci

Iep!!! Sembla que els dies passen més ràpid a mida que la meva estada a Montréal s'apropa a la seva fi... senyor! Necessito més temps per a assimilar tot el què ha succeït durant els darrers dies i tot el què succeirà durant els propers dies, necessito posar en ordre les meves idees i els meus sentiments i fer balanç de l'experiència!! Però això encara pot esperar... " First things first ", que diríem aquí :P I és que la setmana passada fou, possiblement, la setmana més genial dels darrers 6 mesos. Per què?, voldreu saber. Doncs perquè va tenir lloc... El Festival internacional de jazz de Montréal, 2008 Tothom, absolutament tothom a Montréal, m'havia explicat les mil meravelles del festival de jazz, l'esdeveniment més important de l'estiu, o fins i tot de l'any, a la ciutat. Quan remugava pel fred de l'interminable hivern montrealenc , els meus amics "locals" no deixaven de repetir-me " Ja veuràs qua n arri bi l'estiu,

En llevar-me aquest matí he sentit una punxada de tristor al cor. " Què cursi " pensareu alguns. Tant me fa el què penseu... aquest és el meu darrer diumenge a Montréal, i només de pensar-hi m'ha envaït la tristor. Però ja tindré temps de posar-me nostàlgica i fer balanç de la meva estada en un altre post, més endavant. Avui us faré un resum de... La visita de ma mare i ma germana, part II Frustrats els plans de venir a visitar-me dels meus estimats amics Sandra i Albert, ma mare i ma germana van decidir venir a passar Sant Joan a Montréal. Aquest cop no va haver-hi imprevistos aeris i van arribar divendres 20 de juny per la tarda. Aquell dia hi havia j am session de presentacions a l'equip del laboratori de modelatge, simulació i disseny, però em vaig escapolir a temps de reunir-me amb la Núria i ma mare a l'hotel que els havia reservat, molt a prop de casa meva, al parc Jeanne Mance: Casa Bianca . Aquell cap de setmana, com havia succeït durant el cap de s