El arce de Pchi

Explorant la guia, part II Torna a ser dissabte, i em torno a penjar la motxilla de l'esquena i la càmera del coll, per a oferir-vos noves impressions de la ciutat de Montréal. Com a nota introductòria, us explico una història de frikisme i gilipollisme, la meva. La setmana passada em va arribar al correu la newsletter de la botiga oficial d'Starwars , i tenien moltes coses en oferta. Entre elles un ninot de vinil de Boba Fett de la casa Medicom del què he estat enamorada des que el van posar a la venda. Així que vaig aprofitar la ganga i el vaig comprar. Me'l van enviar per missatger de FedEx a casa dijous, però com no hi era van deixar el típic paper amb l'avís. Quan vaig trucar per a concertar el següent intent d'entrega, em van suggerir anar jo mateixa a recollir el paquet. Em digué la senyoreta al telèfon que l'oficina més propera a casa meva estava a St-Laurent. Com és el carrer paral·lel a Clark, on jo visc, em va semblar fantàstic i vaig acceptar.

Tinc una guia Lonely Planet de Montréal. La meva preuada guia de Montréal fou un regal dels meus estimats amics Aru, Gabi (i Sara), Emili, Javi, JJ... i potser algú més de qui no en tinc constància perquè no va signar la guia. La meva estupenda guia de Montréal està farcida de recomanacions sobre llocs a visitar, activitats a realitzar, botigues on comprar, restaurants on menjar... Fins ara m'havia limitat a marcar creus a la meva guia, i m'havia fet el ferm propòsit d'intentar assolir el màxim de fites possible durant tota la meva estada a Montréal. Dissabte passat, per fi, vaig abandonar les meves reticències a parlar sola en públic, i vaig sortir de casa càmera en mà, disposada a oferir-vos el següent reportatge: Explorant la guia, part I I aquesta és una instantània del Google Maps del meu recorregut . El botí de la primera excursió: Watchmen d'Alan Moore (que no Alan Lee xD) a 1.000.000 Comix, guía Lonely Planet de Boston i Neverwhere

Wow! Quin divendres, el darrer! Memorable! El puc resumir com “un dia de fer amics”, perquè va ser com la meva presentació en societat. Primer a la universitat, vaig atendre un col.loqui d’un paio anomenat Jason Della Rocca, sobre videojocs. Fou molt interessant, va parlar de les tendències actuals en videojocs, del compromís entre realisme, animació i interacció, dels diferents mercats i tipus de videojocs, de la vall inexplicable ... i tot plegat amb molt sentit de l’humor! Després del col.loqui hi havia begudes gratis al tercer pis de l’edifici McConnell, i vaig conèixer un munt de companys informàtics. Un d’ells, japo-canadenc, va resultar que parlava una mica d’espanyol i coneixia Barcelona, i va cridar a dos companys més tot dient-los (en anglès) “Ei, aquí hi ha una catalana!”. No sé, sembla que caiem bé, perquè estaven encantats de conèixer-me! I el més fort de tot fou que em van dir que hi ha un altre català a l’edifici McConnell, un tal Josep Maria... En fi, després del co