El arce de Pchi

Queden exactament dues hores per a què agafi un taxi a l'aeroport, i exactament cinc hores per a què pugi a l'avió que em durà de tornada a Barcelona. Tot i l'alegria de tornar a casa no puc evitar sentir molta tristor mentre escric el meu darrer post des de Montréal. De cop i volta m'han vingut al cap tots els records dels darrers set mesos, que han passat volant. És el final d'una etapa que ha significat moltes coses per a mi, i he de ser feliç per les oportunitats que he tingut aquí, les experiències que he viscut i les persones excepcionals que he conegut. Sens dubte aquest haurà estat un any immillorable, acabi com acabi. No em vull enrotllar massa, només fer un petit balanç i reflexió de la meva estada aquí. També he de disculpar-me amb vosaltres, els meus seguidors (que sou indiscutiblement més de tres) per creure que havíeu perdut l'interès per les meves peripècies canadenques. I tinc pendent un extensíssim relat de les meves aventures per Mèxic, però pr

Tot i que em decep veure que l'interès pel meu blog ha caigut pels terres, seguiré relatant les meves aventures pels meus dos o tres fans més acèrrims. Abans de tot, però, trobo necessari desvetllar el misteri que vaig plantejar al meu darrer post, i no tenir-vos mossegant-vos les ungles fins al final del present. No, no vaig a Las Vegas!! Vaig a un lloc molt menys glamurós... d'aquí a unes poques hores estaré volant en direcció a... MÈXIC!! El meu ex-company de pis, en Samuel, i jo farem la Barranca del Cobre en tren! Sortirem de Chihuahua el dia 21 en direcció a Los Mochis, molt a prop de l'oceà Pacífic. Des d'allà baixarem bordejant la costa fins a Puerto Vallarta, passant per Culiacán i Mazatlán, i finalment acabarem el nostre viatge a Guadalajara, d'on surt el meu avió de tornada a Montréal el dia 29. I tot plegat ho fem amb molt poc pressupost i amb molt d'esperit aventurer... un viatge de motxilla com el que sempre havia volgut fer! Estic super emoci

Iep!!! Sembla que els dies passen més ràpid a mida que la meva estada a Montréal s'apropa a la seva fi... senyor! Necessito més temps per a assimilar tot el què ha succeït durant els darrers dies i tot el què succeirà durant els propers dies, necessito posar en ordre les meves idees i els meus sentiments i fer balanç de l'experiència!! Però això encara pot esperar... " First things first ", que diríem aquí :P I és que la setmana passada fou, possiblement, la setmana més genial dels darrers 6 mesos. Per què?, voldreu saber. Doncs perquè va tenir lloc... El Festival internacional de jazz de Montréal, 2008 Tothom, absolutament tothom a Montréal, m'havia explicat les mil meravelles del festival de jazz, l'esdeveniment més important de l'estiu, o fins i tot de l'any, a la ciutat. Quan remugava pel fred de l'interminable hivern montrealenc , els meus amics "locals" no deixaven de repetir-me " Ja veuràs qua n arri bi l'estiu,

En llevar-me aquest matí he sentit una punxada de tristor al cor. " Què cursi " pensareu alguns. Tant me fa el què penseu... aquest és el meu darrer diumenge a Montréal, i només de pensar-hi m'ha envaït la tristor. Però ja tindré temps de posar-me nostàlgica i fer balanç de la meva estada en un altre post, més endavant. Avui us faré un resum de... La visita de ma mare i ma germana, part II Frustrats els plans de venir a visitar-me dels meus estimats amics Sandra i Albert, ma mare i ma germana van decidir venir a passar Sant Joan a Montréal. Aquest cop no va haver-hi imprevistos aeris i van arribar divendres 20 de juny per la tarda. Aquell dia hi havia j am session de presentacions a l'equip del laboratori de modelatge, simulació i disseny, però em vaig escapolir a temps de reunir-me amb la Núria i ma mare a l'hotel que els havia reservat, molt a prop de casa meva, al parc Jeanne Mance: Casa Bianca . Aquell cap de setmana, com havia succeït durant el cap de s

Cap de setmana a Québec, part II A les 9 del matí ja erem en peu. Després de la reconfortant dutxa vam baixar a esmorzar al buffet de l'hostal: croissants, torrades, bagels, fruita, sucs, cafès, iogurt... la conya! A fora plovia amb mala baba, i amenaçava amb fastiguejar-nos el dia. Vam fer unes partidetes de futbolí mentre esperàvem que amainés. A les 11 la pluja s'havia aturat i vam sortir de l'hostal, camí del port (novament). Vam xafardejar botigues una bona estona; en una d'elles vaig tirar, de forma totalment accidental i per efecte dominó, una caixa de piruletes. No en va sobr eviure quasi ni una... la dependenta me les volia fer pagar però al final m'ho va perdonar quan li vaig fer veure que la culpa havia estat de la mala disposició de la mercaderia a la botiga i no meva. En Kyle es va comprar un barret de mafiós i no se'l va treure en tot el dia... Després de tornar a passejar per la Rue du Petit Champlain i el Châte au Frontenac ja

Aaaarghhh quin estrès! Quanta feina! Sabia que em passaria això, ho sabia... és ho que comporta la procrastinació quan es practica amb massa assiduïtat... acumulació! Em queden escasses cinc setmanes d'estada a Montreal i tinc molta, molta feina pendent! Però també tinc molts plans i moltes ganes de viatjar, així que pel cap de setmana passada vaig organitzar una sortida a Québec... Cap de setmana a Québec, part I El proper 3 de juliol Québec celebra el seu 400è aniversari i, com us podeu imaginar, l'han posat molt guapa , així que era obligat fer-li una visita. Vam ser 7 persones (i un monstre): Javier, Willer, Kyle, Cristina, Xiaoxi, Charles, Triki i jo. Vam llogar una minivan, i he de dir que he superat amb èxit el repte de conduir-la, ara ja estic preparada per a intentar conduir un minibus o un autocar xD Havia planejat el cap de setmana al mil·límetre, amb tot de visites cultural-històriques, i al final no vam fer res de res, però no em va molestar en absolut pe