46 dies després...

"Catalans, ja sóc aquí!!".

Portava exactament quaranta-sis dies sense actualitzar el blog... i cada dia que passava em feia més mandra. I no ho feia per manca de notícies... més aviat per excés de notícies!! Des que vaig tornar de Canada he estat a Hongria, a la República Txeca i a Alcossebre (Castelló), he passat quasi dues setmanes a l'hospital -però no per mi-, i he intentat, sense èxit, redactar la memòria del PFC.

Tan sols 70 míseres pàgines serien suficients per a tancar d'una vegada per totes aquest cicle de la meva vida, per a oblidar per a sempre La Salle, per a convertir-me per fi en enginyera... però és que sóc incapaç! No hi ha manera de concentrar-se... en canvi aquí estic, procrastinant de nou. No sóc bona per a escriure la meva memòria però sí per a escriure al meu blog... sí, "manda güebos"!

Però, encara que les possibilitats d'aconseguir-ho són molt poques, ho he d'intentar... tinc fins al 30 de setembre per entregar la memòria a la secretaria de la universitat. Què coi, no puc oblidar la lliçó del mestre Yoda: "No ho intentis. Fes-ho. O no ho facis. Però no ho intentis".

Així que, fins a l'octubre, torno a tancar la paradeta! Abraçades!

Comentaris

david ha dit…
Molts ànims!!
Anònim ha dit…
Sílvia, no ens pots fallar! Jo ja et vaig dir l'altre dia que pots aconseguir-ho i n'estic convençut. Per tant ... a escriure com una boja que volem una nova súper enginyera!

R.
Anònim ha dit…
Ah, per cert, ja era hora de tornar a escriure una mica, que ens tenies abandonats als teus fans!

R.

Entrades populars d'aquest blog

La visita de ma mare i ma germana, part II

El 4079 de rue Clark