El arce de Pchi

Ja torno a ser aquí!! Sé que m'he columpiat molt en l'actualització del blog, però aquest cop no ha estat [només] per mandra, sinó perquè, creieu-ho o no, he estat molt ocupada socialitzant! Per a no avorrir-vos massa, dividiré el relat en episodis. Tot plegat comença amb... La visita de ma mare i ma germana Després de caminar una hora per anar a buscar el bus que em duria a l'aeroport internacional Trudeau, em vaig passar de parada en el transbord a l'estació de Dorval, així que per a quan vaig arribar a l'aeroport ma germana i ma mare ja estaven esperant les maletes. Vaig quedar fatal quan van sortir per la porta d'arribades i no les vaig veure passar... ma germana em va haver de trucar per a preguntar-me on punyetes estava! Després de l'emoció inicial, les abraçades i els petons, vam anar fins al seu "hotel" (a cinc minuts de casa meva), vam deixar els trastos i desfer les maletes. Ma germana em va donar una alegria quan va treure de la

Per ho vist ahir hi havia a l'aeroport de El Prat una boira que es podia tallar amb un ganivet Ginsu, i no van deixar enlairar-se cap vol :____( Així que ma mare i ma germana van haver de tornar a casa, i esperar que avui fos possible volar. No us imagineu el cabreig que vaig portar durant tot el dia! Per sort, ara ja estan de camí a Montréal, i venen en Bussiness Class (obsequi de la companyia per a compensar, quin detall!). Iupiiiii!! Llàstima que al final els nostres 5 dies es converteixen en 4, dels qual tan sols dos són plenament hàbils! :S Ah! Imagino que molts ni us vau adonar que hi havia una enquesta a la columna dreta del blog. Bé, doncs s'ha acabat el temps per a votar, i els qui ho vau fer vau expressar (4/5 dels vots) la vostra passió pels meus vídeos, així que seguiré fent-los amb dedicació i amor per a vosaltres :D (No, no patiu, no els faré de mitja hora xD) Au revoire!

Aquesta setmana he gaudit del meu segon catarro de la temporada que, un altre cop gràcies al miraculós Benylin, se m'ha curat en 48 hores. No m'estranya gens que la tornés a enganxar, amb la tempesta de neu que va caure dissabte passat! De fet, va començar divendres per la nit, quan vaig sortir a fer una cervesa amb Javier el panameny i, molt probablement, aquell fou l'inici del desenvolupament del "trancassu". I no va parar de nevar en tot el cap de setmana; el diumenge va ser especialment catxondo, quan vaig sortir un moment de casa per a comprar medicaments i vaig trobar tot de gent al carrer, desenterrant els seus respectius cotxes de la neu. MOLT HEAVY. Em vaig recuperar del refredat just a temps de fer la primera presentació del projecte personal del curs COMP 763, el passat dimecres dia 12. Després d'estar-me'l currant durant bastants dies, fent uns diagrames preciosos amb el Visio 2007, li vaig ensenyar el Powerpoint al professor Vangheluwe i e

Quina nit la d'aquell dia, part II Mentre esperava a en Javier a l'estació de metro de Place d'armes , vaig veure en la llunyania els focs artificials, il·luminant la nit en esclatar per damunt dels gratacels de do wntown ; vaig deixar de sentir-me els peus pel fred; vaig escoltar el segon disc de remixos de Ratatat dos cops; i una noia se'm va apropar per a demanar-me foc. Ja sabeu que no fumo, però el destí va voler que jo agafés una caixeta de mistos del restaurant indi Le Taj el divendres, i la dugués a la butxaca. Li vaig donar foc a la noia i més tard se'm va tornar a apropar. Vam començar a parlar. Vaig saber de seguida que no era canadenca perquè parlava malament l'anglès. Em va dir que havia quedat a les 8 a l'estació de tren amb un amic, però l'amic no es presentava... carai, igual que jo! A les 8:40 vam decidir que havíem esperat el temps reglamentari -i de sobres- i, en vista de què a ambdues ens havien deixat plantades, vam deci

Us tinc abandonats, ho sé! M'estava fent de rogar expressament, he esperat a que els meus fans demanessin nou post a crits :p Vaja, que no. La qüestió és que em feia mandra, estic passant per una crisi de procrastinació molt aguda, tant que fins i tot procrastinar em fa mandra! Però l'estic combatint amb la il·lusió de tenir a ma mare i a ma germana de visita d'aquí a dues setmanes. I després d'aquest cap de setmana ja no podia deixar passar més temps sense actualitzar, perquè aquest cap de setmana ha estat super intens! La darrera setmana fou a la universitat McGill el què en diuen l' spring break (descans... primaveral?!? primaveral de què!!), per a alguns una setmana de vacances, per a d'altres una setmana d'estudi, i per a una darrera minoria (en la què estic inclosa) una setmana com qualsevol altra, si bé és cert que no vaig anar a la universitat cada dia, i vaig aprofitar per a sortir bastant de passeig. Els meus companys de pis, na Jess i en S