Quina nit la d'aquell dia (La Nuit Blanche à Montréal), part I

Us tinc abandonats, ho sé! M'estava fent de rogar expressament, he esperat a que els meus fans demanessin nou post a crits :p

Vaja, que no. La qüestió és que em feia mandra, estic passant per una crisi de procrastinació molt aguda, tant que fins i tot procrastinar em fa mandra! Però l'estic combatint amb la il·lusió de tenir a ma mare i a ma germana de visita d'aquí a dues setmanes.

I després d'aquest cap de setmana ja no podia deixar passar més temps sense actualitzar, perquè aquest cap de setmana ha estat super intens! La darrera setmana fou a la universitat McGill el què en diuen l'spring break (descans... primaveral?!? primaveral de què!!), per a alguns una setmana de vacances, per a d'altres una setmana d'estudi, i per a una darrera minoria (en la què estic inclosa) una setmana com qualsevol altra, si bé és cert que no vaig anar a la universitat cada dia, i vaig aprofitar per a sortir bastant de passeig.

Els meus companys de pis, na Jess i en Sam, van estar a Boston de vacances, ambdós per diferents motius és clar. Na Jess va marxar divendres de la setmana anterior, i en Sam dijous 28. I jo em vaig quedar 4 dies sola a casa; pensava que seria molt avorrit però no sabeu ho tranquil i a gust que s'està... :p

I què he fet en la meva soledat? Dijous per la nit vaig assistir al meu primer concert a Montréal, el de Matt Costa a la sala Le National. Increïble concert, sensacional! Divendres va haver-hi reunió de feina amb tot l'equip del laboratori de modelat, disseny i simulació i, en finalitzar, el professor Vangheluwe ens va convidar a dinar a un restaurant indi!

Quina nit la d'aquell dia, part I

Alhora, la setmana passada tenia lloc la novena edició del festival cultural

Montréal Highlights Festival (Montréal en Lumière), que consistia en un munt d'activitats repartides cada dia per tots els racons de la ciutat, i culminava espectacularment, posant la guinda al pastís, amb la nit blanca (Nuit Blanche à Montréal), la del dissabte 1 de març. Com a activitats més destacades del festival durant tota la setmana, per a què us en feu una idea, hi havia degustacions de vins, formatges i plats internacionals, a càrrec d'un munt de xefs de renom d'arreu del món (activitats caríssimes, per cert); una marató per la ciutat subterrània (com la cursa de la Mercè però sota terra xD), concerts diversos, bany de neu (si, literalment), etc.

En quant a la nit blanca, alguns potser ho coneixereu, doncs no s'ho han inventat els montrealesos. S'ha celebrat a moltes ciutats d'Europa, incloent Madrid (2 cops). I en què consisteix una nit blanca? Doncs el concepte de blanca és perquè és un "dia de nit", és a dir, que tota la ciutat està desperta! Les sales de concerts, teatres i clubs ofereixen concerts i events especials, els museus estan oberts amb exposicions especials, alguns restaurants ofereixen menús especials... tot és especial, tota la nit! I el millor de tot plegat és que la ciutat en pes es llença als carrers en manada, tothom s'hi bolca i ho viu molt activament, gent gran, pares i mares amb els seus fills petits... i, evidentment, els habituals dels dissabtes per la nit.




Per la nit blanca, Montréal estava dividida en tres grans zones (per barris): districte de la vella Montréal i el port, districte dels espectacles i centre de Montréal, i districte del Plateau Mont-Royal (on visc jo). 

El cor de la festa, però, estava al port, al complexe Fête de la lumière Hydro Québec. Allà hi havia la pista de gel de Bassin Bonsecours, al costat del riu, amb el bar d'hivern, uns escenaris al aire lliure, l'esfera GiveItYourMinimum AXA on projectaven "concerts visuals", i més coses! I just sobre el complexe, a la plaça Jacques Cartier, els xiringuitos de begudes i menjar, on venien també les molt preuades "piruletes" de xarop d'erable, i hi havia instal·lat un tobogan de gel de 120m de llargada.

Després d'informar-me bé sobre les activitats de la nit blanca, vaig començar a tantejar als meus pocs contactes a Montréal per a anar-hi plegats i passar la nit fent vetlla per la ciutat. De tres persones, vaig aconseguir convèncer-ne només a una, Javier el panameny. Vam quedar dissabte a les 8 a l'estació de metro de Place d'armes, per a començar la nit veient els focs artificials al port...

A les 8 menys quart vaig arribar a l'estació de metro. I a les 8:30 seguia esperant a en Javier, havent perdut ja l'esperança de que vindria, i discutint mentalment amb mi mateixa si havía de marxar a casa ja que m'havien deixat tirada, o si valia la pena anar a passar la nit blanca jo sola...

El desenllaç de la història us l'explico demà! :p