El arce de Pchi

Estic esgotada: aquesta setmana ha estat extenuant! Pels qui encara no ho sabien, he estat a Barcelona del 19 al 27 d'abril. El temps m'ha passat volant, però he fet tantes coses en 7 dies que em fa la impressió que he estat fora varies setmanes. Abans de relatar-vos resumidament les meves vacances barcelonines, però, dono les gràcies a familiars i amics per aquesta setmana tan genial, alhora que demano perdó públicament a la resta de familiars i amics als qui voldria haver vist durant la meva curta estada i al final no ha pogut ser; quan llegiu com n'he estat d'ocupada ho entendreu... Divendres 18 Estem a 20º de temperatura, no us podeu fer una idea del shock que això suposa quan la setmana anterior encara havia trepitjat neu. Agafo un taxi cap a l'aeroport a la 1 de la tarda, tot i que l'avió no surt fins a les 5pm. Facturo 32kg, pels pèls! Viatjo amb Swiss Air, vaig incomodíssima a la columna central de seients i quasi no dormo gens en tot el viatge, però l&#

La primavera de Montréal no s'acaba de decidir. I m'està fent tornar boja, per no dir que m'ha fet agafar el tercer refredat de la temporada. Però, tot i que una mica traïdora, sembla que ja és aquí per a quedar-se. Avui m'he hagut de treure l'abric i dur-lo a les mans de la calor que feia al carrer, diria que estàvem voltant els 20º!!! Increïble. I si a això li afegiu que ja no queda neu als carrers, que als parcs es comença a veure el color verd, i que allarga el dia, la meva felicitat és quasi complerta. Les terrasses dels restaurants són plenes a partir de les 5 de la tarda, m'encanta l'ambient de la ciutat! Avui, mentre caminava de tornada cap a casa, a la llunyania davant meu es veia el sol amagant-se, cobrint el cel de tons taronges, grocs i porpres, i els arbres de l'horitzó semblaven estar envoltats de flames; i, a la meva esquena, ben amunt sobre el centre de la ciutat, la lluna ja estava somrient i brillant en tons platejats. Preciós! Demà

Seguint amb la meva auto-imposada tradició de sortir a passejar els diumen ges guia en mà, amb el propòsit de descobrir tots els racons de Montréal, el passat 30 de març vaig decidir visitar un dels mercats més importants de la ciutat, el  Marché Jean Talon . En aquesta aspecte, Montréal és molt similar a Barcelona, els encanten els mercats! Però no n'hi ha tants ni tenen tant d'encant... no sé, a mi m'agraden molt els mercats de Barcelona: les parades d'ous i aviram, les de carn, les de peix, les de fruites i verdures... i, sobretot, les clàssiques dependentes amb davantal cridant allò de " Què et poso, maca? ". El què m'ha quedat és que aquí, a la mínima que la temperatura està per sobre dels 0º i fa solet, la gent ja surt a fer cafès i vermuts a les terrasses i, fins i tot, es veuen qu ebecois passejant en bermudes i xancletes (paraula). A més els quebecois són amants del bon menjar i el bon beure així que el mercat, diumenge al migdia, es

El relat de la meva Setmana Santa ja quasi arriba al seu fi. M'he adonat que em vaig oblidar un capítol del divendres dia 21, previ al sopar amb amics. I és un capítol prou interessant perquè tracta del... Patinatge sobre gel frustrat al Mont-Royal Aprofitant que la seva xicota estava de visita a Montréal, en Samuel va proposar-me d'anar a patinar sobre gel al Lac-aux-castors, al parc del Mont-Royal. Ell, na Silvana (la seva xicota), dos amics de'n Samuel (l'Olivier i na Patricia) i jo vam quedar sobre les 2 de la tarda a l'estadi de hockey de McGill i vam anar cap al llac. Però resulta que durant els darrers dos dies havien pujat les temperatures i havia fet sol, de manera que la pista de gel del Lac-aux-castors s'havia començat a desglaçar, i ens en vam adonar tan bon punt vam tenir la pista a la vista perquè no hi havia ningú, quan normalment estava atapeïda... "el nostre goig en un pou"!! Tot i que no podíem patinar, vam estar una estona

La setmana fantàstica continuà amb: El primer sopar amb amics i el "B-Boy battle" Un divendres després d'un col·loqui vaig estar parlant amb Yanwar una bona estona. Yanwar és un company dels curs COMP763, és indonesi, i ambdós compartíem el desig d'anar a menjar carn a una braseria portuguesa. Yanwar em va afegir a Facebook, i de rebot jo em vaig afegir a molts altres companys del curs, gràcies al què he pogut entrar a formar part del seu cercle d'amistats. Aquella setmana Yanwar va convocar un sopar al restaurant portuguès Chez Doval, i m'hi vaig apuntar sense dubtar-ho. Vam anar-hi 6 persones, una colla d'allò més pintoresca: Yanwar l'indonesi, Javier el panameny, Kyle el xinès, Riry la cambotjana-canadenca, Willer el brasiler i jo. Com a tot bon restaurant portuguès de Montréal, l'especialitat de Chez Doval són les carns i els peixos a la brasa, així que sense dubtar-ho vaig demanar pollastre, sé que és el plat més senzill del món i que no té ca