Patinatge sobre gel frustrat, retrobament amb en Raül, i la mona Céline Dion

El relat de la meva Setmana Santa ja quasi arriba al seu fi. M'he adonat que em vaig oblidar un capítol del divendres dia 21, previ al sopar amb amics. I és un capítol prou interessant perquè tracta del...

Patinatge sobre gel frustrat al Mont-Royal

Aprofitant que la seva xicota estava de visita a Montréal, en Samuel va proposar-me d'anar a patinar sobre gel al Lac-aux-castors, al parc del Mont-Royal. Ell, na Silvana (la seva xicota), dos amics de'n Samuel (l'Olivier i na Patricia) i jo vam quedar sobre les 2 de la tarda a l'estadi de hockey de McGill i vam anar cap al llac. Però resulta que durant els darrers dos dies havien pujat les temperatures i havia fet sol, de manera que la pista de gel del Lac-aux-castors s'havia començat a desglaçar, i ens en vam adonar tan bon punt vam tenir la pista a la vista perquè no hi havia ningú, quan normalment estava atapeïda... "el nostre goig en un pou"!!

Tot i que no podíem patinar, vam estar una estona "jugant" sobre la pista de gel, trepitjant aquí i allà per a veure per on s'esquerdava el gel, i temptant la nostra saltant sobre les plaques inestables. Vam acabar prenent una tassa de xocolata calenta a la cafeteria del costat del llac, així que l'excursió no fou del tot en va :)

Ara sí, dissabte dia 22 fou el dia de...

El retrobament amb en Raül

En Raül, l'home minvant, havia arribat a Canadà feia una setmana i s'havia estat a Saint-Adèle, a casa del seu amic Cristian (o això pensava jo). Dissabte al matí em va dir que venia cap a Montréal i vam quedar en veure'ns. Vaig anar al cine i en sortir em vaig dirigir cap al centre, i el vaig començar a trucar insistentment. Quan em va dir que estava dinant al barri xinés em vaig dirigir cap allà, i vaig passar una bona estona fent fotos i entrant a les botigues (mini-paradisos xinesos).

Ens vam trobar finalment cap a les 7 de la tarda al centre i em va explicar la seva increïble road trip amb en Cris: Québec, Ottawa, les cataractes del Niàgara, Boston i no-sé-quants llocs més. En Raül, en Cris i uns amics de'n Cris havien vingut a passar el cap de setmana a Montréal per a celebrar un aniversari; vam anar a prendre una birra i en Raül va expressar el seu desig de sopar a un restau l'adreça del restaurant, que va resultar estar prou a prop de casa meva. Així que vam anar-hi i vam sopar una fondue de formatge acompanyada d'una ampolla de vi negre (quin puntàs quan vam demanar a la cambrera quin vi ens recorant anomenat La fonderie. Vam tornar fins al seu hostal (quasi mitja hora a peu) per a cercar la guia on hi haviamanava per a prendre amb la fondue i ella va respondre "El què vosaltres preferiu" xD). Val a dir que el lloc era molt elegant... Mentre sopàvem, un pensament em feu somriure i li vaig dir a en Raül: qui ens hauria dit a primer de carrera, quan ens vam conèixer, que 8 (si, 8) anys després estaríem prenent una fondue de formatge a Montréal.

Després de sopar jo vaig anar a casa i en Raül i en Cris van tornar al pub on ens havien deixat els seus amics. Al dia següent ens vam tornar a trobar després d'esmorzar per anar a passejar pel Mont-Royal. Vam caminar fins al Chalet, posant en perill les nostres vides perquè el camí estava glaçat en la seva major part, i de baixada vam prendre una drecera per anar a petar darrera de la Universitat McGill. Quan vam arribar al carrer Sherbrooke un dels amics de'n Cris es va queixar de que li feia mal la panxa [¬_¬] així que entre tots van decidir tornar a Sainte-Adèle, i en arribar al cotxe llogat de'n Raül ens vam acomiadar.

La mona Céline Dion en companyia de Reehan

No pensaríeu que aquest any em quedaria sense mona! Això sí, aquesta no la va pagar el meu padrí i no duia ous de xocolata, però no va fer cap falta. Durant la setmana anterior li havia comentat a en Reehan, el meu company de laboratori, la costum catalana de la mona de Setmana Santa, i li havia expressat el meu desig d'anar a menjar pastís de xocolata el dilluns de Pasqua, com a "substitutiu" de la meva mona. A en Reehan li va semblar una costum fantàstica i va acceptar, i em va proposar d'anar al restaurant Nickel's a l'hora de berenar tot afegint: "I si vols puc fer de padrí i matem a unes quantes persones" xD

A les 5:30 del dilluns 24 de març ens trobàvem davant del Nickel's de St-Catherine. A alguns ja ho he explicat, però resulta que Nickel's és una cadena de restaurants propietat de Céline Dion, i en el seu honor serveixen un pastís de xocolata descomunal que du el nom de la cantant. En Reehan pràcticament em va obligar a demanar "Céline Dion", mentre ell demanava un tall petit de pastís de llimona.



El "Céline Dion" consisteix en sis pisos de bescuit de xocolata, intercalats amb mousse de xocolata, i recobert tot plegat de xocolata desfeta. Per si no n'hi havia prou amb el pastís, vaig demanar l'especial: el tall de pastís acompanyat de dues boles de gelat de vainilla. Val a dir que aquell dia no havia dinat però, ni tan sols en les dues hores que vam estar asseguts a Nickel's, parlant de les nostres vides i, en especial, del passat "gàngster" de'n Reehan, vaig ser capaç d'acabar-me el meu "Céline Dion"; demanar-lo és un suïcidi, però és deliciós!