La visita de ma mare i ma germana, part II

La primavera de Montréal no s'acaba de decidir. I m'està fent tornar boja, per no dir que m'ha fet agafar el tercer refredat de la temporada. Però, tot i que una mica traïdora, sembla que ja és aquí per a quedar-se. Avui m'he hagut de treure l'abric i dur-lo a les mans de la calor que feia al carrer, diria que estàvem voltant els 20º!!! Increïble. I si a això li afegiu que ja no queda neu als carrers, que als parcs es comença a veure el color verd, i que allarga el dia, la meva felicitat és quasi complerta. Les terrasses dels restaurants són plenes a partir de les 5 de la tarda, m'encanta l'ambient de la ciutat! Avui, mentre caminava de tornada cap a casa, a la llunyania davant meu es veia el sol amagant-se, cobrint el cel de tons taronges, grocs i porpres, i els arbres de l'horitzó semblaven estar envoltats de flames; i, a la meva esquena, ben amunt sobre el centre de la ciutat, la lluna ja estava somrient i brillant en tons platejats. Preciós!

Demà comença el nostre (de'n Triki i meu) tour europeu, només visitarem Barcelona però estarem molt ocupats. Per a qualsevol que vulgui posar-se en contacte amb nosaltres, ja sabeu on ens podreu trobar. Ens enlairarem de Montréal a les 5 de la tarda, i aterrarem a El Prat a les 11 del matí de dissabte 19. Fins ben aviat!

Abans d'acomiadar-me, us deixo amb un "mini-article" que vaig escriure fa unes setmanes i que encara no havia tingut ocasió de postejar.

Patriotisme McGill

Des del primer dia que vaig posar els peus en aquesta universitat he advertit una mena de patriotisme molt intens en tots i cadascun dels alumnes de McGill. És patriotisme d’universitat. Patriotisme McGill. No sé fins a quin punt això succeeix a Europa, o a Espanya en general. Tampoc puc parlar pels alumnes de la UB o de la UPC, però el què tinc claríssim és que no existeix un patriotisme de La Salle: abans morts que deixar-nos veure amb la samarreta del centenari (o similars!).

Crec que és una cultura molt americana en aquest aspecte, només cal passar-se per la bookstore de McGill. Com ja vaig explicar anteriorment, tenen motxilles, bufandes, jaquetes, jerseis, samarretes, pijames, fins i tot petaques de whisky i bodies de bebè de McGill. I tot estudiant de la McGill ha de tenir com a mínim una d’aquestes peces de roba. No passa un dia sense que em creuï pel carrer algú amb un escut de McGill en alguna part de la seva vestimenta o complements. Per no parlar de pertànyer a un equip (esportiu). Els alumnes que són alhora membres d’algun dels equips de la universitat, tenen tot un equipament dissenyat exclusivament per a ells: el seu xandall, les seves samarretes estampades... TOT. I qualsevol mena d’associació o departament, per petit que sigui, té els seus jerseis i samarretes oficials també, per a què la gent pugui expressar públicament amb orgull les seves afiliacions.

Tot i estar aquí "d'il·legal", jo mateixa he començat a sentir el patriotisme McGill... suposo que és pel fet de formar part d'una gran institució, encara que sigui una part moooooolt petita :D