Au revoire Montréal!

Queden exactament dues hores per a què agafi un taxi a l'aeroport, i exactament cinc hores per a què pugi a l'avió que em durà de tornada a Barcelona. Tot i l'alegria de tornar a casa no puc evitar sentir molta tristor mentre escric el meu darrer post des de Montréal. De cop i volta m'han vingut al cap tots els records dels darrers set mesos, que han passat volant. És el final d'una etapa que ha significat moltes coses per a mi, i he de ser feliç per les oportunitats que he tingut aquí, les experiències que he viscut i les persones excepcionals que he conegut. Sens dubte aquest haurà estat un any immillorable, acabi com acabi.

No em vull enrotllar massa, només fer un petit balanç i reflexió de la meva estada aquí. També he de disculpar-me amb vosaltres, els meus seguidors (que sou indiscutiblement més de tres) per creure que havíeu perdut l'interès per les meves peripècies canadenques. I tinc pendent un extensíssim relat de les meves aventures per Mèxic, però prefereixo deixar-lo per a més endavant. Tan sols us diré que tot ens va sortir perfecte, i que fou un viatge meravellós, un dels més increïbles que he fet en ma vida!! (Sempre amb permís del viatge a Japó). Les fotos, també, pròximament al meu compte de Flickr.

Sembla que fou ahir quan caminava pels carrers de Montréal coberts de neu, de salt en salt, i l'única part visible del meu cos eren els ulls. Sembla que fou ahir el primer cop que vaig caminar el Mont-Royal amunt fins al mirador del Chalet i el Llac dels Castors, pels carrerons de llambordes del Vell Port, badant a les botigues de la rue St-Denis o ensumant el deliciós olor a menjar procedent dels múltiples i diferents restaurants que envaïxen el boulevard St-Laurent, al costat de casa meva. Trobaré a faltar les meves llargues caminades de cada dissabte pel carrer Ste-Catherine, les divertidíssimes converses amb na Jess, la meva companya de pis, i les seves bogeries, els dimarts de cine i els sopars amb els amics, els dinars a la gespa del campus de McGill, el gelat de Rolo, els meus companys de laboratori (especialment a en Reehan), el meu llit de matrimoni!!

Com ara trobo a faltar la familia i els amics a Barcelona! Probablement estigui tan ocupada durant les properes setmanes/mesos que no em quedarà temps per a tenir morrinya de Montréal. Només em queda agraïr-vos la vostra fidelitat i recordar-vos que, tot i que això s'acaba, aquest no és el final del blog, així que seguiu visitant-lo de tant en tant! Encara queden molts viatges per a fer i aventures per a explicar!

En propers posts us relataré el meu emotiu sopar de comiat d'ahir per la nit, i el meu súper-viatge per Mèxic (per capítols!). Fins ben aviat, desitgeu-me un bon vol! :D