Cap de setmana a Québec, part II

Cap de setmana a Québec, part II

A les 9 del matí ja erem en peu. Després de la reconfortant dutxa vam baixar a esmorzar al buffet de l'hostal: croissants, torrades, bagels, fruita, sucs, cafès, iogurt... la conya! A fora plovia amb mala baba, i amenaçava amb fastiguejar-nos el dia. Vam fer unes partidetes de futbolí mentre esperàvem que amainés. A les 11 la pluja s'havia aturat i vam sortir de l'hostal, camí del port (novament).

Vam xafardejar botigues una bona estona; en una d'elles vaig tirar, de forma totalment accidental i per efecte dominó, una caixa de piruletes. No en va sobr
eviure quasi ni una... la dependenta me les volia fer pagar però al final m'ho va perdonar quan li vaig fer veure que la culpa havia estat de la mala disposició de la mercaderia a la botiga i no meva. En Kyle es va comprar un barret de mafiós i no se'l va treure en tot el dia...

Després de tornar a passejar per la Rue du Petit Champlain i el Château Frontenac ja se'ns havien fet les dues la tarda així que ens vam tornar a entaular. Aquest cop en un restaurant encantador a la Rue St-Louis anomenat L'omelette, on vam dinar com marquesos. Vam animar durant una estona els incontables ramats de ciclistes que circulaven a gran velocitat en direcció a la meta de no-sé- quina competició que es celebrava a Québec aquell diumenge.

Després ens vam arribar a l'ajuntament i vam passejar fora de les muralles de la vella ciutat, pel Parc des Champs-de-Bataille. Aquest parc és immens, i en ell s'hi troben les famoses planes d'Abraham, on es va lliurar la decisiva batalla entre britànics i francesos que els segons van perdre i va decidir el futur de Canada.

Havent paït i fet el gos una bona estona, vam pujar a la minivan i ens vam posar en direcció a les cataractes de Montmorency. O això pensava jo fins que, quan feia 20 minuts que conduïa, em vaig adonar de què en Javi havia estat llegint les instruccions per a arribar a l'aeroport de Québec. Fou un error afortunat (o el destí) perquè, en parar al pàrking d'un centre comercial per a donar la volta, vam tenir la possibilitat de veure (i, sobretot, sentir) des de lluny l'impressionant espectacle aeri que s'estava celebrant a l'aeroport, amb raó de les festivitats del 400è aniversari de Québec. Veure F/A-18 Hornets fent loopings en formació de romb posa la pell de gallina.

Després d'aparcar a les cataractes de Montmorency vam tirar escales amunt fins dalt de tot, creuant el pont que penja sobre les mateixes. Vam fer el burro una bona estona, saltant tots alhora sobre el pont per a intentar capturar un momento Kodak, i després en un parc infantil. La tornada la vam haver de fer a peu també perquè el telefèric que hi ha dalt del parc ja havia tancat quan hi vam arribar. Un cop fórem prop del final de les escales, en Charles, en Willer, en Kyle, en Javi i jo vam ser tan agosarats de baixar fins a la plataforma que hi ha just davant de la base de les cataractes. Sembla que només és vapor d'aigua, però vam acabar més mullats que la nit anterior. Crec que em vaig xopar fins a la boca de l'estómac, per no dir quelcom més malsonant.

Cap allà les 8 del vespre posàvem rumb a Montreal. La tornada fou més ràpida i sense incidents. Mentre en Javi em donava conversa, tots els nostres nens dormien en silenci a la part del darrere de la minivan. Ens vam aturar a les 10:30pm per a repostar i sopar a un A&W; a les 11 arribàvem a Montreal, i a la 1 em ficava al llit... a Morfeu no li vaig durar ni cinc minuts.

I, altre cop, teniu més fotos aquí.