Cap de setmana a Québec, part I

Aaaarghhh quin estrès! Quanta feina! Sabia que em passaria això, ho sabia... és ho que comporta la procrastinació quan es practica amb massa assiduïtat... acumulació! Em queden escasses cinc setmanes d'estada a Montreal i tinc molta, molta feina pendent! Però també tinc molts plans i moltes ganes de viatjar, així que pel cap de setmana passada vaig organitzar una sortida a Québec...

Cap de setmana a Québec, part I

El proper 3 de juliol Québec celebra el seu 400è aniversari i, com us podeu imaginar, l'han posat molt guapa, així que era obligat fer-li una visita. Vam ser 7 persones (i un monstre): Javier, Willer, Kyle, Cristina, Xiaoxi, Charles, Triki i jo. Vam llogar una minivan, i he de dir que he superat amb èxit el repte de conduir-la, ara ja estic preparada per a intentar conduir un minibus o un autocar xD

Havia planejat el cap de setmana al mil·límetre, amb tot de visites cultural-històriques, i al final no vam fer res de res, però no em va molestar en absolut perquè m'ho vaig passar molt, mooooolt bé. Vam quedar dissabte a les 10:30 del matí i, com era d'esperar, alguns dels membres de l'equip van fer tard. No tan sols això... en Willer no es va presentar i tampoc agafava el telèfon. A les 11:30 vam decidir marxar sense ell, en vista de que no donava senyals de vida. Eren quasi les 12 i ja ens havíem perdut, sense ni tan sols haver sortir de Montreal encara, que en Willer truca a en Kyle i li explica que ens havia estat esperant durant quasi una hora a la porta equivocada de la universitat. Faig marxa enrere, recollim a en Willer... i ens posem en camí cap a Québec un altre cop.

A falta d'impressora, vaig haver de copiar a mà les instruccions del GoogleMaps per arribar fins a Québec, per sort és tan senzill com trobar la Autoroute Transcanadienne i conduir-la durant 222km. No té pèrdua. Vaig estrènyer bastant la minivan, mentre en Javi feia de copilot i DJ, regalant-nos amb la seva col·lecció complerta de cd's d'ska. Al fons de la minivan en Kyle, na Cristina i na Xiaoxi s'havien muntat la petita Chinatown i parlaven de ves-a-saber-què. En creuar el magnífic pont Pierre-Laporte em va envair l'emoció... ja quasi érem a Québec. Les errònies indicacions del meu nefast copilot ens van dur a perdre'ns un altre cop, però finalment vam arribar a l'Auberge Internationale de Québec, a les 4:30 de la tarda.

Després de deixar bosses i aparcar la minivan, vam sortir a explorar la petita ciutat dintre dels vells murs. Vam començar a fer fotos a discreció; vaig introduir als meus companys a en Triki i a la pràctica de retratar-lo en tota mena d'escenaris i situacions, com més divertides millor. A tots els va semblar adorable (bé, en Kyle el va pegar una mica al principi, però després es van fer amics). Vam arribar-nos fins al port i, altre cop seguint els suggeriments de la meva guia, ens vam entaular a sopar a les 5:30 a la terrassa del Buffet de l'antiquaire. No havent dinat (ni esmorzat, la gran majoria dels membres de l'expedició), teníem la gana d'un tiranosaure.

Havent sopat vam caminar plàcidament de retorn cap a l'hostal, a buscar roba d'abric. 14 de juny i la temperatura devia rondar els 10º. A les 7:45pm havíem d'estar a la 98 Rue du Petit Champlain per a començar el Ghosts Tour of Québec a les 8 del vespres. A 5 minuts d'arribar-hi va començar el mini-diluvi universal. En arribar al punt de reunió va parar de ploure de cop... la llei de Murphy!

Però nosaltres estàvem xops de cap a peus, com si ens haguéssim llançat a una piscina vestits, literalment. No recordo el nom de la nostra guia, però feia molt de teatre, carregava una vella llàntia "a espelmes" i duia una disfressa d'allò més autèntica... tan sols li faltava tenir les orelles punxegudes per a semblar un elf.

Ens va passejar per diferents racons del casc antic de Québec, tot explicant-nos llegendes i històries d'assassinats, vaixells enfonsats i fantasmes que es remunten als primers anys de la ciutat. Vam acabar el tour visitant "l'edifici més embruixat de Québec", la Catedral de la Sagrada Trinitat... a les fosques!! Jo de fantasmes no en vaig veure, però les cares dels meus companys a les fotos que vaig fer-hi són absolutament acollonants.

Vam acabar la nit bevent cervesa i escoltant música en directe en un petit pub prop de l'hostal, fins passada la 1 de la matinada. A l'hostal ens havien donat un dormitori de 8 llits (4 lliteres) i hi teníem un company desconegut qui, ens va assegurar na Cristina en arribar la primera a l'habitació, dormia despullat. No vaig dormir massa còmodament, però vaig dormir.

Teniu moltes més fotos aquí.