Excursió al Parc La Fontaine: relat d'un diumenge de primavera a Montréal

Hauria de fer un relat detallat de la I-N-C-R-E-Ï-B-L-E nit de dilluns passat, 28 d'abril, però em fa una mica de mandra així que ho deixo per a la propera i, a canvi, us deixo un breu resum del què he fet aquest diumenge...

Excursió al Parc La Fontaine

Francament, no crec que ni tan sols es mereixi dir-ne "excursió", perquè el parc La Fontaine el tinc, com aquell qui diu, al costat de casa. I, en comparació amb els parcs Mont-Royal i Jean Drapeau, el parc La Fontaine és una escopinada. Del petit llac que travessa el parc una meitat estava seca... i l'altra meitat bruta. El què sí hi ha, i a patades, són esquirols... En el transcurs de la gravació del següent reportatge videogràfic m'he vist encerclada per 4 esquirols famèlics i, durant una fracció de segon, he passat por xD

Especial atenció a l'esquirol blanc (tota una raresa!) i a com aquestes punyeteres criatures es mimetitzen amb el seu entorn (a.k.a. troncs dels arbres) com camaleons.

Després de l'excursió més curta de la història (45 minuts) m'he assegut a escriure una carta a la Brûlerie St.Denis (per si de cas surt el típic graciós, aclaració: la carta NO era per a la cafeteria, sinó per a la meva amiga alemanya Mareike), mentre degustava un "espresso marrachino" (cafè espresso amb escuma de llet i, atenció... NUTELLA! :D~). Una hora més tard, de camí a casa, he parat a la botiga La Vieille Europe del carrer Saint-Laurent, que és com "El racó del gourmet" del supermercat de El Corte Inglés, perquè m'ha sorprès trobar-me això a l'aparador:

Segur que endevineu què m'ha passat pel cap quan he vist la paletilla Campofrío... "No sabes las ganas que tengo de llegar a casa y comerme un bocadillo de...". Però encara m'he sorprès més quan he entrat a la botiga a xafardejar i he trobat això:

També haureu endevinat què m'ha passat pel cap en veure el pot de Cola Cao... "Yo soy aquel negrito del África tropical, que cultivando cantaba...". En fi, que he tornat a casa, he agafat la bossa del gimnàs, i he anat al McGill Sports Centre a afegir agulletes a les què ja tenia acumulades dels dos dies anteriors.

En arribar a casa, i amb tot el carinyo del món, he preparat una truita de patates i pa amb tomàquet per a compartir amb els companys de pis... però he sopat sola! La truita de patates m'ha sortit preciosa, i m'ha semblat necessari compartir-ne una fotografia amb vosaltres:

Finalment, i per a continuar amb les antigues costums, aquí us deixo una instantània Google Maps del meu recorregut d'avui: