McGill Computer Science Alumni Open House

El passat divendres 16 de maig vaig tenir la sort de poder assistir a un esdeveniment molt especial per a la facultat d'informàtica de McGill, la primera edició del Computer Science Alumni Open House. Aproximadament un mes abans, en Reehan m'havia demanat si voldria fer un pòster per a presentar durant aquest esdeveniment, i jo no tenia ni fava de què anava ni havia fet mai abans un pòster però vaig acceptar perquè em va semblar molt interessant. Per manca de recursos el meu pòster no fou tal cosa sinó 10 folis enganxats pel darrere amb cinta aïllant d'embalar, però va quedar bastant bé. El contingut del pòster, com us podeu imaginar, és el projecte que estic desenvolupant aquí, al Laboratori de Modelatge, Disseny i Simulació (MSDL).

En què consistia l'Alumni Open House? Doncs, amb l'excusa de celebrar una reunió d'antics alumnes (alumni en anglès), alguns d'aquests foren convidats a parlar sobre les seves vides laborals un cop acabats els estudis, i recordar les seves experiències personals i anècdotes de la seva època com a alumnes de McGill. La xerrada d'obertura a càrrec d'una de les vaques sagrades de la universitat, Godfried Toussaint, fou entranyable i molt didàctica: en una hora ens va fer un recorregut per la seva vida tot parlant-nos de geometria, de música, i dels inicis de la facultat d'informàtica, de la què ell en fou primera promoció.

Després del primer coffee break del dia, van haver-hi 6 xerrades molt curtes. Entre les més interessants la del Dr. Mohammad Ali Almulla, que actualment és professor d'universitat, presentador d'un programa de televisió i conseller de noves tecnologies al govern del seu país, Kuwait; i la del Dr. Paul Anthony Kruszewski , que ha dedicat la seva vida a desenvolupar videojocs i actualment treballa a la seva pròpia companyia, GRIP Entertainment.

La segona xerrada més interessant del dia, havent dinat, la donà Alan Emtage, natural de Barbados, el creador (juntament amb Bill Heelan i J. Peter Deutsch) del què és considerat el primer motor de cerca d'internet, Archie. Després d'aquesta xerrada uns quants alumnes de Master (com en diuen aquí a l'enginyeria superior) i de PhD (doctorat) presentaven els pòsters dels projectes que estan desenvolupant a la facultat d'informàtica de McGill. Entre ells estava jo, que ni tan sols sóc alumna de la universitat, però em sentia com si ho fos.

El més guai de tot és que em van donar una targeta d'identificació amb el meu nom i la corretja de McGill, i no només molava la tira i em feia sentir important sinó que, a més, hi havia menjar i beure gratis tot el dia. Durant la presentació del pòster (de 3 a 5 de la tarda) se'm va apropar un home que semblava interessat en el meu projecte, em va fer unes preguntes i després em va demanar si estaria interessada en treballar a Montréal i em va donar la seva targeta tot afegint "Si t'ho penses truca'm". Vaig flipaaaaaaaaaaaaaar!!!



Per la nit hi havia un banquet molt elegant a la Thompson House, un antic edifici de la universitat reconvertit a pub i sala de recepcions. Però resultà que hi havia més gent a sopar de la què esperaven i no cabíem tots al mateix menjador així que, mentre els VIPs prenien filet mignon al segon pis, un grup bastant gran d'alumnes resignats vam sopar pizza i sangria al primer pis.

Acabant de sopar vam pujar al segon pis per a gaudir del concert dels The Algorhythmics, una banda integrada per professors de la universitat amb un repertori musical molt ampli.

Vam ballar animadament al ritme de "Crazy little thing called love", "Surfing USA", "Jump, jive an' wail" i moltes altres. Quan el concert va acabar i ja només quedaven quatre gats a la Thompson House, Javier, Kyle i jo vam anar a continuar ballant a Qlimax, un club del Plateau Mont-Royal. No sé què m'havia picat aquell dia que, tot i estar rebentada i morta de son, vaig estar ballant a la pista fins que va ser l'hora de tancar i ens van fer fora -tot i que cap al final ja ballava sense ganes i per inèrcia-. Val a dir però que aquí els clubs tanquen a les 3...