White river rafting a la Rivière Rouge

Amb un parell de setmanes de retard, i perquè ja toca renovar el blog (oi Nico? :P), us vaig a relatar amb tot detall la meva experiència fent...

White river rafting a la Rivière Rouge

Dissabte 10 de maig, ben d'hora pel matí, una servidora es presenta a l'oficina de Discount rent-a-car a la cantonada de Maissoneuve amb Union, al centre de Montréal. Em donen les claus d'un Toyota Yaris Sedan gris que, tot i ser molt nou, ja porta quasi 20.000km de rodatge. És el primer cop que condueixo un cotxe automàtic i estic temptada de preguntar-li a l'encarregat del garatge cóm funcionen les marxes però, donades les circumstàncies, trobo més adequat descobrir-ho per mi mateixa. A les 10:15 aparco el cotxe davant de Chez Cora, a Avenue du Parc, i al poc arriben, molt puntualment, Yanwar, Xiaoxi, Charles i Javier acompanyat de Simca. Fem un esmorzar ben potent, amb la calma, i a les 11:35 ens posem en camí cap a Rivière Rouge.

Enfilem Avenue du Parc i al poc ja som a les afores de Montréal, deixant enrere el centre comercial de Carrefour Laval per l'autoroute des Laurentides. Les direccions de Propulsion per arribar al seu centre d'activitats diuen "al final de l'autopista 50, girar a l'esquerra"... literalment: l'autopista acaba en un descampat de terra. Travessem un parell de pobles molt petits, amb les cases de dos pisos a banda i banda de la carretera, envoltades d'enormes extensions de terra de conreu, gespa i bosc. El paisatge és preciós, tan verd, tan espaiós, tan diferent de la gran ciutat...

En arribar a Propulsion (sense perdre'ns!) ens registrem per l'excursió i ens informen de que la temperatura de l'aigua del riu avui és d'uns agradables 6º. Ens embotim ens els vestits i les botes de neoprè, agafem una armilla salvavides, un rem i un casc cadascú, i pugem a l'autobús escolar. La conductora trepitja l'accelerador sense cap mena de miraments, com si es tractes d'un cotxe de rallies, i us sorprendríeu de les velocitats que agafen aquests autobusos. Observant el riu per la finestra veiem una cascada molt violenta d'uns 4 metres d'alçada o més, i desitgem que no formi part del recorregut en raft. 25 minuts més tard arribem a la riba del riu des d'on començarem la nostra excursió.

La nostra instructora, Marie-Hélène, una francòfona maquíssima que no deu tenir ni 25 anys, ens dona les instruccions bàsiques de supervivència en el riu, en un anglès una mica rovellat. Insisteix en les tres normes bàsiques que devem recordar en cas de caure a l'aigua: "Relax, relax, relax". Ens embarquem en el nostre raft amb dues persones més; en Charles i jo anem al capdavant, on, descobrim amb joia, no hi ha estreps on agafar-se amb els peus. Marie ens dona les instruccions pràctiques de rem i les assagem: forward, back, back right, back left. Ens demana que repetim les seves ordres ben fort per a fer-li saber que l'hem sentit i l'hem entès. Nosaltres no ens limitem a repetir-les, sinó que les cantem: "foooorward! foooorward!".

Curiosament, els ràpids més bèsties es troben al principi del recorregut i no a l'inrevés, com acostuma a ser. En entrar al primer ràpid Marie crida "Forward!" i, amb l'adrenalina corrent a dojo, remem endavant amb força sota una onada d'almenys 3 metres d'alçada. Durant uns breus segons el raft es posa molt vertical, jo surto disparada cap amunt i tota la meva massa corporal es troba suspesa a l'aire. Afortunadament, aterro dins el raft. Emocionats i xopats comentem la gran onada en sortir del ràpid i Marie ens diu: "Hey guys, it's okay but, when we were in the rapid, I said 'back!' and you kept paddling forward"; la mirem penedits i ens disculpem i ella ens demana que estiguem més atents i afegeix: "But it's okay, it was so cute... I said 'back!', and you kept singing 'foooorward! foooorward!'" xD. De tots els rafts que anem (uns 6 si no recordo malament), l'únic que no ha bolcat o ha perdut tripulants ha estat el nostre.

Durant els trams tranquils del recorregut li fem preguntes personals a Marie; ens explica que estudia biologia, que se'n va a passar l'estiu a un centre de recerca al pol nord, que és monitora de rafting des dels 18 anys, i que als hiverns és musher (conductora de trineus tirats per gossos). Ens ensenya a reconèixer els arbres dels marges del riu, i els ocells que el sobrevolen. Ens confessa que, després d'haver tallat amb el seu anterior xicot, un auró ("arce"), està buscant un roure. Quan passem al costat d'una enorme roca, al costat esquerre del riu, Marie ens explica que en aquest preciós paratge s'hi han rodat diverses pel·lícules, entre elles Timeline; resulta que el castell de La Roque va ser construït i destruït en tan sols unes setmanes, dalt de tot de l'enorme roca.

Uns quants ràpids més tard, travessant més paratges preciosos, Marie ens avisa de que ens apropem a la cascada, anomenada "the devil's door", i se'ns posa el culet petit. "Estàs de conya" li diem, i ella, molt seriosament, ens diu que no, i que la cascada l'hem de fer nedant, i ens recomana que ens agafem tots de les mans i formem un cercle o una "conga", que així serà més difícil que la corrent ens xucli cap al fons. Ens mirem les cares amb una barreja de pànic i emoció. "Tu també?" li preguntem; no, ella no, ella es queda al raft. Quan som molt a prop de "the devil's door", Marie ens fa saltar del raft. L'aigua està increïblement freda però no és la major de les nostres preocupacions ens aquells moments; formem un cercle i... som-hi!!



The devil's door no és cap cascada, Marie ens ha ben enganyat! És tan sols un pas estret entre dues parets rocoses molt altes, on la corrent és molt ràpida i hi ha molts remolins. La veritat és que l'experiència és divertidíssima, i riem i cridem com micos quan Marie ens recull després de travessar el ràpid. Al poc arribem al final del recorregut i devorem el petit snack consistent en sopa, panets, pomes, fruits secs i muffins de xocolata. Ens tornem a enfilar dalt de l'autocar i, passades les 5 de la tarda, tornem a ser al principi del recorregut per a la segona baixada. Aquest cop Javier i Xiaoxi van al capdavant.

En entrar al primer ràpid, Marie ens porta pel cantó més xungo, i quina diferència! La onada que s'alça davant nostre sembla la pendent del Dragon Khan, i Javier cau a l'aigua d'esquenes per la borda. I-M-P-R-E-S-S-I-O-N-A-N-T! Tot i així, la segona baixada pel riu no és tan emocionant, tret de la pertinent remullada per a travessar "the devil's door". En arribar al final del recorregut, recollim els rafts, pugem a l'autocar i tornem al centre de Propulsion. El sol es pon mentre ens traiem els vestits de neoprè, prenem una dutxa calenta, i ens fem uns riures veient el vídeo de les espectaculars caigudes i bolcades en el primer ràpid.

Per a sopar, amanida verda, patates al caliu, pa de motlle i bistecs a la planxa, rememorant els millors moments del dia, i compartint el meu darrer paquet de pernil serrà acompanyat de pa amb tomàquet amb els meus companys. Passades les 9 del vespre enfilem la marxa de tornada cap a Montréal; en Javier em dona conversa durant el trajecte mentre, al seient del darrere, Yanwar, Xiaoxi i Charles dormen plàcidament. En arribar a Montréal ens aturem a comprar bagels a Fairmount bagel i després deixo a cadascú a casa seva. Quan em fico al llit, les agulletes als braços m'estan matant de dolor... però què més dóna, ha estat un gran dia!